|
articles d’ interès |
|
yoguiniyoga |
|
articles |
|
yòguics |
|
horaris i + |
|
|
||||||
|
|
|
|
2007 |
|
2008 |
|
2009 |
|
2010 |
|
|
|
2011 |
|
|
|
Per què el Yoga? de Nil Hahoutoff (*) |
|
El ser humà és una criatura inacabada. Com un instrument, sense acords, que no acaba d’ estar construït, que té com a missió fer-se a ell mateix a partir de les dues grans tasques del seu destí: ser i fer.
Elaborat a partir de materials que provenen d’ altres regnes i de formes anteriors a ell, porta dins les seves estructures psíquiques la memòria de les experiències d’ aquests avantpassats, profundament atrapat per les pors del passat, modelat per aquestes condicions llunyanes, presoner de comportaments caducats.
En el món de les aparences, aquesta triple manifestació física, psíquica i mental és fa evident per les activitats d’ ordre fisiològic, afectiu i intel·lectual, que són, malgrat les evidents diferències, camp de constants confusions. El ser humà pren correntment les seves impressions per sentiments, les seves emocions per pensaments i les seves idees internes (a falta de veritables pensaments) per sentiments. A més, les seves reaccions mentals i emotives són fortament impregnades d’ animalitat. Sols cal observar el món per convèncer-nos que l’ aparició de l’ Humà no ha tingut lloc encara i que encara som homínids.
Històricament si prenem l’ aspecte postural del ser humà, si es possible parlar d’ aquesta manera, el classifiquem com a bípede després d’ un bon nombre de milers d’ anys, encara està lluny de ser-ho fisiològicament, de manera que li costa a nivell de la zona sacrolumbar, aixecat com està sobre els seus membres posteriors.
Físicament, psíquicament, interiorment, el ser humà està per construir.
Aquells qui practiquen el YOGA i sobre tot, els que el practiquen en la seva totalitat, saben que el YOGA pot ser definit com un conjunt de pràctiques pròpies al ser humà per promoure allò que s’ espera que ell sigui: un ser humà complert.
En un primer temps, el YOGA ens proposa despullar-nos d’ aquesta túnica animal que ens ensorra per tot arreu.
En un segon temps, accedir als estats interiors o espirituals, a propòsit dels que convé dir que no són vàlids si estan envoltats de judicis de valor, emesos per aquells que no els han experimentat, dons allò que ho emet és definit per la seva pròpia constitució, que és d’ordre diferent del animal.
(*) Hommages: Nil Hahoutoff, Les Carnets de Yoga, Núm. 219, octubre—novembre 2002 |