|
yoguiniyoga |
|
flexió |
|
pinzellades yòguiques |
|
simbolisme |
|
Krishna, quan veig els meus parents, que han vingut en aquest camp de batalla, les meves cames i els meus braços defalleixen, la boca se’m reseca, una esgarrifança envaeix el meu cos, i els cabells em tremolen de por; el meu arc Gândîva em cau de les mans, la pell em crema; ja no puc estar dret perquè la meva ment volta errant. Bhagavad Gîtâ I, 28 al 30 |
|
Pâdahastâsana o Postura de les mans als peus |
|
|
|
Simbòlicament, el davant és allò que es coneix, perquè ho puc veure, afrontar, retrobar. Estic inquiet cap allò que passa a la meva esquena, d’ allò inconegut que pot sortir sense haver estat previst. L’ esquena constitueix encara el lloc de rebuig, d’ allò que no es puc veure. Hi ha moltes raons per pensar que, si l’ esquena cristal·litza tensions, dolors, contractures, no és de rebut projectar únicament la tensió a la gravetat i a l’ equilibri que constitueix la postura dreta, de peus al terra. Superant aquesta manera simplista de veure les coses, he de reconèixer en aquesta “cuirassa dorsal” que es va forjant al fil dels anys l’ adherència de totes les pors. |
|
horaris i + |
|
|
||||||
|
|
|
|
||||||
|
alliberar allò que no es veu, allò que està darrera: a l’ esquena, l’ adherència de les nostres pors |
||||||||
|
pinzellades yòguiques: âssana |
||||||||